Febrero, 2025
Hola, José Antonio. Sabem que ja portes uns anys com escriptor. Ens contes un poc de la teua trajectoria?
Vaig començar a sentir interés per l’escriptura amb vint-i-cinc anys i, de moment, he escrit quatre novel·les. La primera que vaig publicar fou «El tren de los sueños rotos» (Unoeditorial, 2014). Després, «El último rey de África» (Letrame, 2017) i «Maleïts feixistes» (Letrame, 2020). Amb la meua última obra, «Negrín no cremava esglésies», vaig guanyar el Premi de Narrativa Antoni Bru Ciutat d’Elx 2024, un dels més prestigiosos en valencià. Aquesta novel·la serà publicada per l’editorial Bromera en març de 2025. Amb tot, també he escrit relats que s’han editat en altres llibres.
A més, vaig estudiar narrativa a la Escuela de Escritores de Madrid i a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Aquesta formació m’ajudà a aprendre tècniques i metodologies literàries que he posat en pràctica en les meues obres.
Ara ens agradaria conèixer més sobre les teues obres. En què gènere te sents més còmode?
La novel·la social i la novel·la amb contingut històric són els gèneres amb els quals estic més còmode. Soc historiador de formació, així que intente que en les meues obres hi haja molta realitat i contingut històric. M’agrada que lectors i lectores es pregunten que hi ha de veritat en les ficcions que escric.
Volem felicitar-te pel teu recent premi de Literatura Ciutat d´Elx (2024) Antoni Bru. Ens parles de la novela amb la que has sigut premiat?
Moltes gràcies per la felicitació.
«Negrín no cremava esglésies» és una obra que narra l’experiència d’Araceli Candela, una escriptora elxana en hores baixes que rep l’encàrrec d’escriure una novel·la sobre el dia que es cremaren les principals esglésies d’Elx, el 20 de febrer de 1936. La investigació i la redacció de la novel·la farà que Araceli descobrisca la relació entre Juan Negrín, últim president del Govern de la República, i la seua família. Però un dels principals objectius de l’escriptora serà saber que passà realment aquell dia de febrer i descobrir per què es cremaren les esglésies.
Encara que és una ficció, hi ha un context històric molt real al llibre. Per aquest motiu, el procés d’investigació ha sigut llarg i prou interessant. He hagut de llegir molts llibres i articles, fer entrevistes a historiadors i investigadors experts en la matèria, investigar moltes hores en l’Arxiu Municipal d’Elx, visitar els espais històrics que apareixen a la trama… La finalitat ha sigut que, tot i ser una ficció, la novel·la fora una obra versemblant i ben documentada.
Les teus obres estan escrites en valencià. Creus que goça de bona salut la escriptura i la lectura en la nostra llengua? Còm podem fomentar-la?
Malgrat que les administracions públiques podrien fer molt més per fomentar l’escriptura i la lectura en valencià, podem dir que aquests àmbits tenen una bona salut. Cada volta hi ha més llibres publicats en la nostra llengua i, a més, la demanda continua creixent. Així i tot, amb l’actual govern conservador del PP, i amb el suport de Vox, estem patint un retrocés de l’ús i foment del valencià en les institucions públiques que, finalment, repercuteix en l’escriptura i la lectura. Fins i tot podem veure com l’arraconen i el persegueixen com mai s’havia fet des de l’arribada de la democràcia. El valencià és el tresor més gran de la cultura valenciana. Per aquest motiu, les administracions públiques haurien de fer tot el possible per conservar aquest tresor i fomentar el seu ús, però fan el contrari. Malgrat tot, crec que la millor manera de fomentar la nostra llengua és parlant, llegint, pensant i, sobretot, somiant en valencià.
Per últim, tens nous projectes en ment? ¿Què ens pots anticipar d’aquests?
Sí, tinc un parell de projectes literaris en ment. Concretament, en un d’aquests ja he començat a treballar, encara que no vos puc donar molta informació. De moment, estic en la part de recerca i d’investigació per a poder crear la trama. L’únic que vos puc avançar és que és un projecte dintre del gènere social i històric.
ESCRITORES EN SU TINTA 